"Dunno es música. Música mitjançant cançons. Cançons mitjançant melodies. Així de senzill. Així de directe."

Dunno és una de les bandes més prometedores del panorama nacional actual. Amb un so i una imatge amb clares influències britàniques, temes enganxosos i lletres directes de gran originalitat, combinen les melodies del pop i l'energia de guitarres del rock amb la cruesa i la senzillesa del punk dels 70. Tot això amb una varietat rítmica per no parar de moure's.

El seu enèrgic directe ha rebut molt bones crítiques, els ha proporcionat diversos premis (guanyadors del XII Certamen Pop-Rock Villa de San Adrián, segons classificats al Proyecto Demo 08, finalistes del Lemon Pop 07) i els ha portat a les sales més importants de ciutats com Barcelona (Razzmatazz, Bikini, Salamandra, Sidecar, Apolo), Madrid (Joy-Eslava, Moby Dick, Copérnico) i fins i tot han fet dues gires per Londres.

Després de l'èxit del seu primer disc autoproduït (Fiction Or Reality, 2006), Dunno estan preparant ja el seu segon àlbum, que veurà la llum al 2009.


Què ha dit la premsa especialitzada sobre Dunno?

"Temes enganxosos, en el bon sentit de la paraula, curts però intensos."
Diario de Noticias de Navarra, 6 Gener 2007

"Sorprenent actuació per la potència del seu directe, l'energia que desprenen sobre l'escenari i la perfecta combinació de melodies amb un clar transfons pop que porten al terreny més rocker apropant-se al post-punk més cru. Insolència continguda per a un concert en el qual no pots deixar de ballar, jugant amb els sons més brit però sense caure a la monotonia de la repetició."
GoMag, Maig 2008

"Molts intenten crear bona música però només pocs ho aconsegueixen, i aquest seria el cas dels catalans Dunno. [...] Amb un excel·lent primer àlbum i una posada en escena que captiva des del primer minut, Dunno ha sabut fer-se un forat dins l'escena indie musical del nostre país."
Vanidad, Mayo 2008

"T'embarquen cap aquells anys after punk del 77 o 78 i del power pop on s'entremesclaven sons energètics, molt sincopats i lletres juvenils amb poques pretensions filosòfiques. Intuïu XTC o The Jam, entre d'altres."
Mondo Sonoro, Gener 2007

"Són el que esperes d'una banda de música, creadors de bones melodies, de lletres amenes i simpàtiques i cada cop més uns professionals en la matèria."
Beatburger.com, 16 Maig 2007

"Un autèntic grupàs [...], els catalans Dunno són els responsables que haguem mogut els malucs amb els seus ritmes."
Rock Is Roll Magazine, Febrer 2008

"El pop-rock d'influències britàniques de la banda va fer ballar el públic, contagiat per les seves ràpides melodies i les seves lletres directes."
MTV Espanya, Març 2008

"Una agradable sorpresa. [...] Un, sense voler-ho, movia el cap al ritme del seu pop-punk accelerat."
GoMag, Abril 2008

"Després d'escoltar i auscultar el primer àlbum d'aquests quatre músics afincats a Barcelona, et passa per la ment la fugaç idea que ja tenim els Franz Ferdinand espanyols".
Mondo Sonoro, Gener 2007

"“New Microphone” ja és una de les cançons més tararejades als petits escenaris de la Península".
Diario ADN, 4 Maig 2007

"Dunno trenquen la baralla en certa manera, ja que la seva adscripció als modismes brit-pop no els impedeix de sonar amb energia i singularitat, és a dir, que per moments estan més aprop dels primers Gang Of Four o XTC que de Blur o Supergrass."
Ruta 66, Setembre 2007

"Melodies enganxoses i lletres directes al gra".
Ins&Outs Magazine, New York, Maig 2007

"Un retorn als ritmes i als sons del passat però amb la intenció de donar-los un toc fresc i divertit."
Mondo Sonoro, Febrer 2007

"La banda barcelonina més prometedora. La insolència que tant trobem a faltar en moltes altres bandes actualment."
Buscando a la morsa (Radio Utopía), Gener 2008

"Mescla perfecta entre melodies pop i guitarres rock d'una experimentada banda."
Lemon Pop, Octubre 2007

"Dunno són capaços de recuperar els sons de la new wave i el post-punk sense caure en les trampes del britpop més comercial."
Magic Pop, Novembre 2007

"Rock alegre i desenfadat, amb moments molt ballables i d'altres més escoltables."
Solo-Rock, Març 2008

"A bons músics no els guanya ningú."
Indienauta, Març 2008

"Perfectes pel que fa a execució, es va notar que malgrat la seva joventut compten amb experiència suficient per tenir ja un disc autoeditat."
Muzikalia, Març 2008